Per més que em pregunti què fa que estimem tant algú o alguna cosa buscant els adjectius més ajustats, no em fa el pes la resposta. Al final he arribat a pensar que en l’objecte de passió s’hi troba  d’alguna manera l’amor que sentim per la vida.

Déu meu! La comunicació supera els convencionalismes! M’haig de preocupar si em sento més identificada amb el regne animal que amb la meva pròpia espècie? Decideixo pensar que la meva gata és especial…

Es pot viure una vida sencera en la ignorància? Suposo que només és possible si ens escapem de la certesa.

Aquest blog està dedicat a la bogeria de fer volar la imaginació. Espero que les meves paraules no deixin indiferents els vostres colors.