Ahir vaig tornar de vacances. Em va sorprendre molt que la meva gateta no miolés des que obria la porta del carrer i no em vingués a rebre a l’entrada. La vaig ben buscar i només he trobat aquesta nota. És sorprenent. Fixeu-vos-hi:

<<Estimada,

t’escric aquesta nota quan estic a punt d’esmunyir-me pel balcó. Aquests dies que eres de vacances he tingut moltes ocasions per prendre vistes del veïnat. Sempre m’han fascinat els horts i els patis interiors de la zona, la parra d’enfront i en general totes les teulades. Però aquests dies que no hi eres he descobert que hi ha altres gats: gats que corren lliures entre les parcel·les i que estan tan arrodonits com jo. En veure’ls em van venir ganes de miolar i ells em van tornar la salutació. Ara ja sé que sóc benvinguda. Crec que si salto al pis de sota i sortejo les torretes de la barana puc arribar al covert. Em sento capaç de saltar pel canal. No tinguis por. Sé que no em trencaré cap poteta i el que és més important: tornaré.

Espero que estiguis gaudint de les vacances perquè ara començaré la meva aventura. Ja saps que no marxo per cap molèstia: encara em queda ranxo i aigua i el sorral número tres està impol·lut… però tinc set d’aventura i tinc ganes que el vent m’esveri el pelatge.

Me n’oblidava: m’ha caigut i s’ha trencat el vidre del portaretrats de la teva àvia però no m’he fet mal, no m’hi he tornat a apropar. Va ser un accident i m’he espantat més del que tu t’enfadaràs.

Quan arribi et miolaré moltes coses i t’ompliré de llepades. Ja tinc ganes de veure’t i que em vegis plena d’emocions.

Fins aleshores:

Teva,

Tupi.