Un milimoment de diumenge

estupefacta Ella va baixar a comprar el pa a la pastisseria, calçant les enormes sabatilles de la seva tieta, amb l’esperança que es trobaria el seu germà arribant a casa per dinar, i li donaria els diners per pagar el pa. A la vorera de davant hi havia tres adolescents estrangers barallant-se per passar l’estona i desempallegar-se del covard que perdés la paciència abans. Els seus gossos udolaven des de la barana de l’àtic sons de reconeixement i els periodistes d’una televisió popular presentaven les notícies puntualment. L’últim client de la pastisseria va aixecar-se per pagar el cafè amb llet i se la va mirar als ulls. Aleshores va entendre que la seva mare l’havia pegat la nit anterior perquè a ella tant li feia. I va saber que aquell noi estranger de la vorera de davant que els companys empenyien contra la carretera, cauria damunt un cotxe en circulació i aprendria que hi ha maneres més intel·ligents de passar el migdia del diumenge. Una forgoneta va pujar les rodes de l’esquerra a la vorera per aparcar quan la seva tieta sortia descalça per donar-li els diners abans que la pastisseria tanqués. El paraxocs va premsar-li la cuixa contra l’ampit de la porta de l’entrada i la tieta va xisclar de dolor i va proferir un parell de renecs. Ella va esperar que els estrangers acabessin de riure per observar com un dels gossos saltava des de la barana del quart pis fins a sobre la capota del cotxe infractor. El conductor va sortir del cotxe ensangonat perquè el sostre del vehicle abonyagat li havia obert un trau al mig del crani. L’ocupant del cotxe que havia espantat un dels ucraïnesos va passar rabent tot posant-se les mans al cap i el seu auto va zigzaguejar al llarg del carrer fins que se’n va perdre el rastre. El seu germà va arribar però no la va veure perquè els seus companys estrangers el saludaven tot mostrant-li com un aconseguia agafar la bossa carregada amb els pastissos que la dependenta de la pastisseria s’emportava després de tancar el forrallat.

Incloure un comentari