-Maria, que estàs dormint Maria?

EN OFF: Suposo que no es despertarà. És capaç de passar-se més d’una hora dormint al costat del despertador activat. Ja sé que la profunditat del son varia al llarg de la nit, però he aconseguit despertar-me a les quatre. Ningú més està al cas. Tota la família dorm calmadament. Sento els roncs del pare i del Marc. Suposo que ells són la prova que puc comunicar-me amb la Maria sense despertar-la.

-Estic aquí (dins els teus somnis) en aquest moment intemporal de la teva vida. Ara decideixo que tens vuitanta anys i estàs a punt de fer-ne vuitanta-un o bé et trobes a la tendra edat de quatre anys amb tots els cabells arrissats voltan-te la carona…en aquests experiments gaudim de molta llibertat. M’és igual la dilatació del temps; sempre sento (i en aquestes efemèrides una mica més) molta emoció quan recordo el teu naixement. En devien saber molt els pares perquè sempre ho he recordat com un do:

-Marta, et fem el regal d’una germaneta.

Jo vivia en una alegre innocència i això em va col·locar en un estadi de tanta alegria que no podia parar de ballar. Em veus ballant d’aquella manera que aixecava les cames ensenyant les calcetes? Ja tenia la capacitat per valorar la vida com el millor regal i era prou senzilla per conformar-me sent la teva germana. En aquest experiment permeto que em vegis portant un ram de flors més gran que jo escales amunt de l’hospital. I a l’escala de casa, davant la porta de la tieta, comptant-te els deu dits de les mans i els deu dits dels peus. Sempre ha estat una cosa que m’ha encuriosit: com és possible que amb dos anys sabés comptar-los? Crec que no sabia arribar a vint però vaig fer un esforç per arribar a deu dues vegades, tot i que sé que els vaig comptar molts cops tot meravellant-me que estiguessis tan ben feta, que la meva nova nina de carn i ossos fos tan perfecte. I també em costa entendre com podia arribar-te als dits de les mans, si la mare et subjectava entre els braços… No ho puc entendre però estic segura que va ser així. Em va fer tan feliç el teu naixement que crec que era capaç de fer coses extraordinàries. Aquest és el meu regal en aquesta ocasió: una mica de la immensa alegria que se’m va instal·lar a dins quan vas néixer tu. Dorm tranquil·la, que al matí no aixecaré les persianes…