La gossa panotxa té formes nobles. Ha trobat el seu lloc sota la taula baixa. Un racó no més gros que ella, segurament el lloc que li va més a la mida de tot el pis. La canasta d’espuma queda oblidada a la cuina i la gossa s’ajaça al terra del parquet, pesada, i des de la seva posició, les mirades que envia em desperten compassió. Què li oferirem que no havia trobat a la gàbia de la gossera amb la seva germana? L’últim cop que les vaig veure plegades s’enfilaven una sobre l’altra i corrien pel pati. Ara, quan li admiro  les potes, el morro, el tòrax entre les mans, sento el pes d’una absència, com un ball sense música, i no puc deixar de pensar, com sempre, que hi ha alguna cosa que arriba més lenta que el cotxe i els seus ocupants.

Segons m’han dit, la Kira és molt bona i respecta el son. Però la gosseta no sap que tant jove ja ronca! I les seves passes lentes són percussió sobre el parquet. Menja i beu i quan està sola, algunes vegades, es dedica a investigar. Té les orelles ben llargues; les potes anticipen molt més volum; la cua és curta i sempre la veig entortolligada entre les potes. I el morro! és un descuit del Creador: es va escapar d’algun estruç quan s’amagava en un forat i per això, quan la Kira s’espanta, apunta darrera les nostres esquenes i espera trobar-hi consol.

Amb la Kira ha arribat el silenci a la casa i només la piuladissa dels ocells canta que fa un dia d’esclat. És diana de mirades, silencis i carícies que per ara li sobren i rebutja però la tendresa s’enfila engrescada en un espiral i després seran indestriables lladrucs i rialles, llepades i petons.

És tot mandra i por a l’ombra de la terrassa. El batec de les ales de tórtores i coloms li enlairen només el plec de les orelles. A nosaltres ens agarda veure’ns a través dels ulls canins. Què els faltava a les nostres vides que brillen amb les seves tímides corregudes, que s’exclamen amb les seves mossegades? Els faltava una gosseta que se senti com a casa enmig de testos florits? Primer sóc i després habita’m. Estic segura que s’adaptarà fàcilment a la nova llar i agrairà que l’hagis acollida.