De moment em mantinc anònima; què us ofereixo? Un experiment. Tal com diu Ray Bradbury: “Escric per no morir”. Els vicis, les compulsions… s’han de tractar amb compte. Qui sap si això que és tan important per a mi serà oportú per vosaltres? I si no és oportú per vosaltres, pot no ésser oportú per a mi. I aleshores aquest experiment seria un espècie de naufragi.

Pla i directe, aquest espai és un dels regals més bons que m’han fet mai. Moltes gràcies per qui es senti aludida ,per confiar en mi i també per donar-me eines per tal que jo confiï en mi mateixa.

Escric des que em donaven llibretes i les veia com llibres buits, a punt per omplir d’imaginació i de gargots. I ara mateix, després de 30 anys voltant pel món sé  que allò més essencial que tenim tots és l’opinió (i jo no me l’estalvio), el resultat inevitable de qualsevol testimoni, i hi ha qui la manifesta en poesia, en un conte, en una novel·la… Les  lletres i les paraules ens donen la  identitat. Per això em resulta accessori descriure’m en termes més o menys formals i em concedeixo l’oportunitat d’existir en aquest espai.

Moltes gràcies!